> On 2 abr, 12:20, "Front Nacional" ya.com> wrote:
>

>> Introducció
>>
>> ***************************************************************************
>>
>> Señor don Francisco, en tanto que en Cataluña quedase algún solo
>> catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y
>> guerra.»
>>
>> (Francisco DE QUEVEDO),carta :adreçada el febrer de 1645 a D..
>> Francisco de Oviedo.)
>>
>> ***************************************************************************
>>
>> Unes declaracions del catedràtic i membre de la Real Academia de la
>> Lengua Española, Gregorio Salvador, en què negava la persecució contra
>> la llengua i cultura catalanes i l'intent de genocidi cultural sofert
>> durant el franquisme, són la raó d'aquest llibre. Només a partir de la
>> ignorància o del desconeixement més absolut es poden fer afirmacions
>> que neguin tot el que la legislació franquista va fer des de l'inici
>> de la rebel·lió militar, el juliol de 1936. Una ignorància que Josep
>> Benet, amb la seva obra capdavantera, Catalunya sota el règim
>> franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura
>> catalanes pel règim del general Franco, va ajudar a pal·liar.
>>
>> Una afirmació que, a més del menyspreu anés complet davant la vexació
>> cultural de milers i milers de persones que hagueren de viure la
>> persecució de la seva cultura-catalans, balears i valencians-, amaga
>> tota la pràctica franquista de repressió cultural, que anava des del
>> nivell cultural més personal fins a la fita més ambiciosa. Unes
>> afirmacions greus per venir de qui vénen
>>
>> I per no haver estat desautoritzades amb un silenci còmplice..
>>
>> En altres períodes rasés durs de la nostra història cultural hem
>> tingut la comprensió dels intel.lectuals castellans davant el fet
>> repressiu: així, durant la dictadura de Primo de Rivera i fins i tot
>> en la més fosca etapa del franquisme, com ara en aquell període de
>> constant persecució cultural, feta de manera freda, calculada i
>> metòdica, hi hagué qui, tot i la dictadura, demostrà solidaritat vers
>> una llengua germana filla del mateix tronc comú de l'idioma llatí.
>> N'és un bon exemple el diàleg potenciat per Dionisio Ridruejo entre
>> escriptors catalans i castellans que tingué lloc als congressos de
>> poesia de Segòvia, Salamanca i Santiago, en què es confronten les
>> opinions de la representació catalana -Riba, Foix, M. Manem, Garcés
>> etc.- amb rellevants intel.lectuals castellans -Aleixandre, Rosales,
>> Vivanco, Ridruejo, Panero, Laín, Tovar etc-. l'ou com una mena de
>> reconeixement paraoficial de la representativitat i del prestigi de la
>> cultura catalana.
>>
>> La persecució de la llengua i la cultura catalanes durant el
>> franquisme fou una constant del règim, nascut d'una rebel-lió militar
>> el juliol de 1936. Un sistema polític que tenia una filosofia
>> totalitària en la qual tot es confonia amb una visió unitarista
>> d'Espanya i on la pluralitat cultural, lingüística o nacional era
>> considerada sediciosa i transgressora de la unitat d'Espanya i, per
>> tant, mereixedora de destrucció o d'anihilament.
>>
>> La periodització de la repressió va d'acord amb els paràmetres de la
>> conjuntura política: una fase de violència general (de 1939 a
>> 1943-1944), en què pretenen una substitució cultural, i a partir
>> d'aleshores una estratègia d'assimilació fins el 1947, o bé l'aparició
>> d'una cultura expressada en espanyol que busca un públic que desconeix
>> la seva pròpia llengua I alhora una certa projecció pública -sempre
>> obstaculitzada- del món cultural català. L'etapa arriba Fins el 1951.1
>>
>> La primera és duna violència total contra qualsevol expressió pública
>> de la llengua i la cultura catalanes: qualsevol manifestació en català
>> era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes
>> multes. La repressió de les multes s'ha de veure sempre dins la
>> conjuntura econòmica en què s'imposen. Així, hom hi pot veure un afany
>> altament repressiu. A la postguerra la llengua arriba a ser tan
>> perseguida que fins i tot és prohibida en la grafia de les làpides
>> dels cementiris. També a les esqueles i als recordatoris.
>>
>> El franquisme, davant el fracàs de les potències totalitàries als
>> camps de batalla, fou un sistema polític que evolucionà cap a un règim
>> autocràtic i esdevingué un sistema dictatorial que veié en la llengua
>> catalana un enemic que calia abatre, des dels seus orígens fins a la
>> seva desaparició. Foren les causes alienes externes les que
>> l'obligaren a prendre només postures més flexibles, però la
>> intransigència més fèrria fou l'element comú constant d'incomprensió
>> vers la llengua i la cultura catalanes.
>>
>> A la majoria dels territoris de llengua i cultura catalanes Vacritud
>> inicial de les tropes franquistes fou brutal.'' El terror blanc que
>> acompanyà l'ocupació militar i el clima de nacionalisme espanyolista
>> abassegador feien que, a part les lleis que discriminaven i perseguien
>> el català, existís, sotto voce, una pressió ideològica sobre qualsevol
>> activitat cultural, cosa que forçava la gent a amagar la qüestió de la
>> llengua. Més enllà de les lleis o ordenances concretes, o de la
>> petició de permisos (si és que arribaven), l'ambient feia impensable
>> utilitzar la llengua del país en qualsevol activitat cultural.
>>
>> No oblidem que durant la guerra civil l'animadversió contra la llengua
>> catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament
>> catalans: per exemple, Montserrat, Núria, Jordi etc. i també s'arribà
>> a castellanitzar la fonètica dels cognoms, pràctica i actitud que es
>> mantingué fins a les acaballes del franquisme.
>>
>> A partir del 1951 l'evolució del règim presentà una imatge més
>> condescendent envers un món cultural, el català, que vivia entre
>> tensions i repressions. Amb una constant: tot el que podia ser cultura
>> de masses era prohibit en català.
>>
>> Aquesta obra recull una primera relació de proves de la persecució
>> contra la llengua i cultura catalanes al llarg dels anys del
>> franquisme. Però, si es feia de manera exhaustiva, podria
>> multiplicar-se amb un nombre extraordinari d'exemples.
>>
>> Cal precisar que per als militars vencedors, de l'exèrcit franquista,
>> els matisos en l'anàlisi política, cultural o social brillaven per la
>> seva absència. Era una anàlisi primària maniqueista, d'addictes o
>> d'enemics, de bons espanyols i de mals espanyols. I per això és fàcil
>> seguir les acrituds més constants i directes contra la llengua i
>> cultura catalanes, dels caps militars fins als sots-oficials, des de
>> la capitania general o els governs militars fins a les casernes
>> esteses per tot l'estat espanyol.
>>
>> Durant l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes hi va haver
>> soldats que es van sorprendre de veure que la llengua catalana fos la
>> pròpia de tants i tants habitants. I això provocà una doble actitud:
>> la majoritària, de rebuig (soldats que oferien llaminadures o propines
>> si la canalla enraonava en castellà), i, minoritàriament, una
>> descoberta impensada que obrí la intolerància malgrat les passions de
>> les autoritats militars i les noves jerarquies polítiques.
>>
>> La pressió contra la llengua catalana i el seu us exercida per la
>> tropa en plena guerra era palesa des d'Àfrica fins a qualsevol front.
>> Aquesta actitud es mantingué, i per qualsevol pretext apareixia en la
>> vida del servei militar obligatori durant tot el règim franquista i de
>> la manera més inesperada i constant. Els testimonis són innombrables.
>> Gairebé tots els qui van fer el servei militar en el període
>> franquista podrien aportar el seu particular testimoniatge. Alguns
>> d'aquests testimonis, sobretot dels primers anys del Franquisme,
>> recordem que algun oficial recompensava amb dies de permís aquell qui
>> denunciava els soldats catalans que parlaven entre ells la seva
>> llengua. *Si una expressió simbolitza allò que passava dins les
>> casernes és la de polacos*.
>>
>> Al País Valencià, pel que fa a la repressió contra la llengua, la
>> situació presenta unes característiques pròpies, en general de menys
>> persecució i de més tolerància, fruit també d'un menor grau de
>> consciència nacional i cultural del valencianisme a la pre-guerra.
>>
>> Així, com explica Josep Ballester, decrets repressius del nou estat
>> contra Catalunya no foren aplicats al País Valencià. i si a Barcelona
>> i a la província Els pastorets foren prohibits el 1939, a la ciutat de
>> València, un mes després de l'ocupació militar, s'alçaren els altars
>> del Mercat i el Possal, coincidint amb les festes de Sant Vicent, i
>> s'hi representaren els tradicionals Miracles. Encara que després,
>> durant dècades, no es va permetre res més en públic en la llengua
>> pròpia.
>>
>> En canvi, hi hagué menys oposició a l'ús escrit, sempre que fos
>> folkloritzant i de poc nivell cultural: llibreters de falles, sorteig
>> de mones i tota mena d'activitats socials. En aquesta tasca de
>> desvirtuació de la cultura catalana tingué un paper clau Lo Rat Penat,
>> entitat que sobrevisqué gràcies al nul temor que infongué al
>> franquisme la supervivència duna entitat grisa i col·labora cionista
>> fins al petainisme, segons Alfons Cucó.
>>
>> Un petainisme que identifica la col·laboració i la subordinació de les
>> classes dominants valencianes.
>>
>> El franquisme i tots els qui hi
>>...
>>
>>leer más »

>
>
> No se pueden decir las cosas alegremente. El catalán nunca fue
> perseguido por el franquismo. Yo he sido oficial de la marina mercante
> y en 1960 fui por primera vez a Barcelona y toda la gente hablaba
> libremente esa lengua Además a Franco le faltaban manos para dárselo
> todo a Cataluña. Los textiles: los de Sabadell, Tarrasa y Barcelona;
> las editoriales de Barcelona(Editorial Bruguera, Planeta y más), los
> vinos del Penedes, La SEAT, y así podríamos citar muchas cosas más:
> elctricas, gasisticas, turismo, etc, etc. De qué coño, con perdón, os
> quejais.